Ostro e a sua piroga


Frederic Suñer y Casadevall memoirs about Paul Fidrmuc, alias agent Ostro acting in Estoril

«El descobriment recent d’un llibre, que no trobava ( havia perdut per obres), em fa pensar en l’oportunitat de recordar la figura d’un persona lligada a Tamariu, Paul Fidrmuc i el seu conegut llibre •”Una piragua en la Costa Brava” (Editorial Iberia, Barcelona 1948). L’exemplar original que tinc, porta una dedicatoria al meu sogre, diu: “A Julio Carbo, el primer amigo que tuve en Tamariu”. L’amistat va augmentar fins a llogar-li la casa del Passeig del Mar de la platja. I per records dels meus sogres, alguns diumenges anaven a visitar-los. Mes tard, per part del editor fincat a Tamariu, Antoni Paricio, es va fer una edició facsímil de l’obra, esgotada de temps. 
Era nascut a Austria, si be per tothom passava com alemnay. Juntament amb la seva muller Rigmor, que era danesa, varen arribar a Tamariu pel els anys 1945. Ella anava sempre amb pantalons cosa que en aquells moments sorprenia a molts. Veien de Portugal on ell sembla feia espionatge per la Abweher alemanya des del 1940 fins el 1945. Tenien la seva residencia a Estoril, prop on vivia Don Juan de Borbon. Allí ja practicava la seva afició al piragüisme i coneixia be la costa lusitana. Un cop a Tamariu, ràpidament es van instal•lar a la casa esmentada, on vivien tot l’hivernai els dos mesos picats d’estiu marxaven a Barcelona. Vivia amb ells una gata d’angora que es deia “pipel.la”. Un cop ell mort, no recordo exactament, va ser per els anys 1960, patia un càncer d’ossos, ella va continuar molts anys entre Tamariu i Barcelona. A ella si que mitjançant la família de la meva esposa, vaig tenir ocasió de tractar-la temps i va assistir al nostre casament.. 
A Paul, físicament el recordo vagament, era una persona alta, musculosa, amb un tipus esportista i amb força. Parlava cinc o sis idiomes. Era una persona formada y culta. Educat, en els darreres èpoques, postrat a un sofà llit per la malaltia, quan hi anava algú amb moltes dificultats, s’aixecava sempre. Havia escrit varies novel•les policíaques, que es varen publicar a la Biblioteca Oro de l’Editorial Molino. A Alemanya i Àustria fou campió de natació, un cop aquí, la seva distracció era recórrer la costa amb una piragua, que ell anomenava “Don Tonto”. S’havia comentat si la piragua era una excusa per recórrer les cales i fer sondejos. En la època que vivia a Tamariu això ja no tenia cap interès amb la guerra pràcticament acabada. Si es possible ho fes des de Portugal quan la guerra estava en primer terme, alhora que completava la seva feina investigadora. 
Quan feia poc que era a Tamariu fou detingut i portat a Alemanya on va ser ingressat en un camp de concentració. Es va escapar i caminant va arribar fins a la frontera espanyola on agafa el tren. Envia un missatge a la seva muller avisant-la que tal dia, “Don Tonto”, arribaria a Tamariu. Al baixar del tren a Flaçà es va trobar-se amb en Samuel taxista, que era qui el portava sempre a Barcelona. Amb ell arribaren a Tamariu.
Lliure, va continuar amb la seva especialitat que era passejar amb piragües. En totes les va que va tenir els hi donava el mateix nom: “Don Tonto”. Era un mestre en la navegació en piragua, fos quin fos l’estat del mar, ell solia sortir i sostenia que era la millor forma d’embarcació per a sortir en mal temps. Era un expert en enfrontar-se a la tramuntana al golf de Roses amb gràfiques que ho expliquen. 
Passant al llibre, fou un èxit editorial. Ara encara es pot trobar la edició facsímil eludida. Documentadíssim i amb opiniós personals pròpies sobre els llocs visitats amb “Don Tonto”. Conte fotografies dels llocs que frequentava i esta ple de guies sobre els trajectes efectuats. O com manejar una piragua en cas de tramuntana forta, quan pareixien el “blancais, qure ell anomenava “blancos corceles del mar”. O una conversa amb en Gotas a Tamariu, a qui Fidrmuc cita com a “Ojo de Dios”: El saluda: “Hola, amiga “piragua”. Aun no te has ahogrado” “No aun, prefiero esperar algun tiempo”. I amb això acabo i deixi-ho que el lector pugui llegir enter el llibre.»